Un professor de ciències de la Universitat Estatal de Carolina del Nord, està treballant sobre aquest, si més no, curiós projecte. Será possible l’obtenció de combustible a partir de moniatos manipulats genèticament.
Tal i com es descriu en l’article publicat a la web solo ciencia, aquest moniato industrial no té un aspecte ni tampoc un sabor gaire semblants al clàssic, però pot produïr el doble de midó que el blat de moro, l’actual font principal d’etanol. Més midó equival a més sucre per ser fermentat en biocombustible. El moniato industrial és comestible, però gens agradable pel paladar. Així com la versió per a taula és de color ataronjat en l’interior, i es torna dolç a mesura que els enzims degraden el midó en sucre, el moniato industrial acostuma a tenir una closca púrpura o blanca, i el seu interior és blanc i amb un contingut de midó molt més alt, el que limita el seu gust dolç.
El gran repte és la disminució de costos de producció del moniato industrial per poder aprofitar el seu màxim contingut en midó. Els moniatos son sembrats manualment, fent servir transplants. Però, si es poguessin plantar en fragments com si fòssin llavors mecanitzades, el cost de plantació es reduïria a la meitat. La producció d’etanol a partir dels moniatos seria aleshores econòmicament viable i convenient.
Encara que s’han utilitzat les millors de les tècniques d’encreuament convencials per desenvolupar el moniato industrial, Criag Yencho, científic principal d’aquest projecte, està treballant amb el seu colega Bryon Sosinski sobre un enfoc no convencional per elevar encara més la seva productivitat de sucre, i en conseqüència d’etanol potencial. Utilitzant bacteries provinents de fumaroles hidrotermals de les profunditats oceàniques, estan creant un moniato industrial que pràcticament es processa a si mateix en alcohol.
L’objectiu final del projecte és aquest, desenvolupar un moniato què s’autoprocessi sense manipulació adicional.
Sosinski espera que la fase de proves en hivernacle comenci abans d’acabar l’any 2008.
