Els MicroARNs Intervenen en la Regeneració de les Aletes del Peix Zebra

En un nuevo estudio, biólogos del Centro Médico de la Universidad Duke han descubierto un interruptor molecular que controla la notable capacidad que los peces cebra tienen de hacer crecer las aletas perdida.

Esas diminutas maravillas del mundo acuático, los peces cebra, pueden regenerar órganos y tejidos, incluyendo sus corazones, partes de los ojos y las aletas. Cuando se pierde una aleta, este pez genera una copia perfecta en dos semanas, produciendo el crecimiento de muchos tipos de tejidos, incluyendo hueso, nervios, vasos sanguíneos, tejido conectivo y piel.

Los científicos esperan que el avance en el conocimiento de cómo los peces cebra se autorreparan, llevará a nuevos tratamientos para enfermedades humanas causadas por tejidos dañados, como la insuficiencia cardiaca, la diabetes y las lesiones en la médula espinal.

El regulador de la regeneración pertenece a un grupo de moléculas descubiertas en los últimos tiempos, denominadas microARNs, y que son pequeñas porciones de ácido ribonucleico (ARN), siendo capaz cada una de controlar la actividad de docenas de genes diferentes. En los humanos, los microARNs desempeñan, entre otras, importantes funciones en el crecimiento y la muerte celulares. Hay centenares de tipos de microARN y los científicos constantemente están descubriendo nuevos papeles que estos desempeñan.

En los peces cebra, uno o más microARNs parecen ser importantes para mantener la regeneración inactiva hasta que el pez necesite el nuevo tejido. En respuesta a una herida, los peces amortiguan entonces los niveles de estos microARNs para ayudar al crecimiento. El equipo descubrió que la capacidad de los peces cebra de reemplazar aletas amputadas es particularmente sensible a los niveles de un microARN en particular, el denominado miR-133.

El descubrimiento tiene sentido porque cualquier animal que puede hacer crecer con rapidez nuevos tejidos necesita mantener el sistema bajo un estricto control, para evitar que actúe cuando no se le necesita. Esto requiere probablemente tener mecanismos bioquímicos muy específicos.

Muchos biólogos celulares creen que los mamíferos pueden tener la misma capacidad de regeneración del tejido de la que disfrutan los peces cebra, las salamandras y los tritones, pero que está encerrada bajo llave en alguna parte de nuestro genoma, y se la ha silenciado en el curso de la evolución. La clave es encontrar una forma de reactivar esta capacidad regeneradora en los humanos.

Este nuevo estudio muestra que los microARNs parecen tener un papel importante en la regeneración de tejidos complejos. Los estudios posteriores podrían ayudar a que los científicos descubran formas potenciales de estimular esta capacidad en los mamíferos.

Para lograr que el tejido humano se regenere más eficazmente, una forma interesante de investigar podría ser buscar algunos de esos microARNs.

Nanotecnologia: millorarà la nostra qualitat de vida

La nanotecnologia -la ciència que permet manipular la materia al nivell de l’àtom- millorarà la nostra qualitat de vida a mig plaç. Segons un estudi, la seva aplicació a la indústria, especialment en l’electrònica, els transports o la sanitat serà la propera dècada el motor de la propera revolució industrial. Pneumàtics més resistents a l’abrassió, medis de locomoció propulsats per energies netes o proves diagnòstiques hospitalàries que permetran detectar patologies desde els seus principis son algunes d’aquestes aplicacions, que seran visibles abans de 2020.

Tal i com publicava la pàgina web www.noticiasciencia.com, segons l’estudi, efectuat per la Fundació OPTI ( Observatori de Prospectiva Tecnològica Industrial), la nanotecnologia aplicada al transport permetrà l’ús de vehicles amb menys pes, ja que l’aleació de materials empleats per la seva fabricació seran més lleugers, especialment en xassis i carrosseria. Prevista per 2015, permetrà reduïr el pes d’automòvils i avions en un 30%.

En l’energia i medi ambient, els nanomaterials resulten crucials en la implantació de les piles de combustible i en el control de la captura i alliberament d’hidrògen.

En la diagnòsis d’enfermetats, la nanobiotecnologia permetrà detectar patologies com el càncer i enfermetats cardiovasculars o neurològiques en el seu estat més inicial. També regularà la presa de medicaments mitjançant l’administració continuada i intel·ligent de la dosis.

L’estudi destaca també l’aplicació d’aquesta tecnologia en sectors com la construcció, la ceràmica, el tèxtil o els envasos d’aliments. En el primer d’aquests camps, els nanomaterials avançats ens protegiran contra incendis i respondran a estimuls com la temperatura, la humitat o la tensió per oferir més confort. Els nanosensors controlaran la seguretat i el bon estat de les estructures.

Les ceràmiques incorporaran funcions antilliscants, autonetegables, antiratllat, antimicrobianes o efectes tèrmics.

En el sector tèxtill estan previstes fibres més lleugeres però amb gran aïllament tèrmic, més resistents al desgast, a la brutícia, al aigua o a les radiacions ultravioletes.

Per últim, en el sector d’envasat, s’aconseguiran envasos actius que conservaran el producte i informaran al consumidor del seu estat.

Ens acostem doncs, a la propera revolució industrial!

Científics britànics creen els primers embrions híbrids

La BBC assegura que els experiments, autoritzats pel Gobern Britànic, va permetre la creació d’embrions que van sobreviure fins a tres dies. Es tracta de una via alternativa per la obtenció de cèl·lules mare.

Un equip de científics de la Universitat anglesa de Newscastle ha sigut el primer en el Regne Unit en crear embrions híbrids humano-animals, segons assegura la cadena pública BBC.

Segons l’emissora, aquests embrions, desenvolupats a partir de la injecció de material genètic de cèl·lules epidèrmiques humanes en òvuls de vaca buits, van sobreviure fins a tres dies, i formen part d’una investigació sobre varies enfermetats.

L’experiment va ser autoritzat per la Autoritat d’Embriologia i Fertilització Humana setmanes abans que la Càmara dels Comuns voti sobre el projecte de la llei de investigació embrionaria i fertilitat, molt critat per l’esglèsia catòlica. d’acord amb la BBC, l’organisme regulador, que te potestat per concedir llicències en alguns casos, no volia perjudicar la investigació.

Òvuls de vaca, genètica humana

Degut a les presions, el primer ministre, Gordon Brown, es va veure obligat a concedir la llibertat de vot als diputats laboristes en els aspectes més polèmics del seu projecte de llei, que regula la creació d’embrions híbrids destinats a la investigació amb fins terapèutics.

L’esglèsia catòlica s’oposa a aquest tipus de investigacions perquè considera que son un atac contra els drets humans i poden donar lloc a aberracions monstruoses.

Per la seva part, els científics diuen que la creació d’embrions híbrids amb nuclis cel·lulars humans en òvuls animals (que s’utilitzarien per cultivar cèl·lules mare i després es destruirien, sense arribar a la fase de feto) compensaria l’actual escassetat de donacions d’òvuls humans. Segons la BBC, els científics de Newcastle van utilitzar òvuls de vaca precisament per la falta d’òvuls humans.

Objectiu: aconsseguir cèl·lules mare

En declaracions a la cadena, el professor John Burn argumenta que la seva investigació és “totalment ètica”, ja que, a més de haber estat autoritzada, experimenta “amb un grapat de cèl·lules a les que mai es permetrà desenvolupar-se”.

Després d’aquest primer pas, l’equip de científics intentarà ara que aquest tipus d’embrions sobreviuran uns sis dies, per poder extreure cèl·lules mare que poden utilitzar-se per investigar tractaments d’enfermetats.

Els gens de la felicitat

Tal i com vaig llegir ahir 10 de Març de 2008, a la pàgina de divulgació científica www.novaciencia.com, sembla ser que la felicitat també es pot trobar als gens, o almenys això creuen un grup d’experts que asseguren que el nostre nivell de felicitat a la vida està fortament influit pels gens que tenim al nèixer.

A la revista especialitzada  Psychological Science, relaten que aquests científics, de la Universitat d’Edimburg van basar el seu estudi en bessons, i suggereixen que els gens podrien controlar la meitat dels trets de la personalitat que ens proporcionen la felicitat. L’altre meitat està vinculada a l’estil de vida, la carrera professional i les relacions.

Encara que, si els nostres gens no estan disposats a fer-nos feliços, podem entrenar-nos per a estar més contents, asseguren els investigadors.

Per arribar a aquestes conclusions es van analitzar 900 parells de  bessons, degut a que els bessons idèntics son genèticament iguals mentre que els germans bessons no idèntics no ho son, i d’aquesta menra, era possible comparar els dos grups per calcular quin grau d’influència té la genèetica en un tret particular. Les tres variables analitzades eren la tendència a no preocupar-se, i si eren sociables.

Les diferències entre els resultats entre bessons idèntics i no idèntics suggereix que aquests trets estaven en un 50% influits per factors genètics.

“Encara que la felicitat està sotmesa a un ampli rang d’influències externes, hem trobat que hi ha un component hereditari de felicitat, que s’explica totalment per l’arquitectura genètica de la personalitat”, tal i com assegura el doctor Alexander Weiss, encarregat de la investigació.

Esperem doncs, que la genètica ens hagi tractat bé, i que tinguem una vida plena de felicitat.

WIKI: CHEMISTRY ENGINEERING

Si voleu navegar en un wiki d’enginyeria química clickeu aquí.

Arròs transgènic contra el còlera

Una de les raons per les quals sempre m’ha apassionat la ciència, és que gràcies a ella la humanitat avança a passes gigantines. Alguns dels avenços tecnològics originats milloren la nostra qualitat de vida, i el que és realment gratificant, en salven.

És per això què desperten força la meva atenció les notícies relacionades amb avenços científics realcionats amb medicina, i eus aquí una notícia què publicava avui La Vanguardia digital.

“Un grupo de científicos japoneses está desarrollando una variedad de arroz modificado genéticamente que tiene los mismos efectos que la vacuna contra el cólera, según publicó hoy el diario nipón Nikkei.

Los granos de arroz modificados incluyen entre 15 y 30 microgramos de proteínas de la bacteria del cólera, y se deben consumir en pequeñas dosis, como un medicamento, no como un alimento.

El equipo, liderado por el profesor Hiroshi Kiyono de la Universidad de Tokio, espera poder repetir este mismo experimento con otros medicamentos que curen distintas enfermedades. Los investigadores utilizaron este tipo de arroz alterado genéticamente para alimentar a ratones que posteriormente desarrollaron anticuerpos contra el cólera.

Sin embargo, el equipo científico explicó que se necesita multiplicar al menos por 10 la dosis de la vacuna por cada grano de arroz para que este revolucionario soporte pueda usarse con seres humanos.

Tras haber desarrollado la vacuna contra el cólera, los investigadores ya han empezado a hacer pruebas con ratones para la vacuna contra la gripe en este mismo formato.

Los investigadores esperan poder construir centros de producción bajo techo para mejorar el cultivo de este tipo de plantas alteradas genéticamente.

En Europa y Estados Unidos ya se están llevando a cabo proyectos parecidos pero hasta ahora allí tampoco se han construido centros de fabricación especializados en este campo. Esta investigación pretende colocar a Japón a la cabeza del ránking mundial de la manipulación genética de plantas con fines médicos.”

EL MONIATO COM A COMBUSTIBLE

Un professor de ciències de la Universitat Estatal de Carolina del Nord,  està treballant sobre aquest, si més no, curiós projecte. Será possible l’obtenció de combustible a partir de moniatos manipulats genèticament.

Tal i com es descriu en l’article publicat a la web solo ciencia, aquest moniato industrial no té un aspecte ni tampoc un sabor gaire semblants al clàssic, però pot produïr el doble de midó que el blat de moro, l’actual font principal d’etanol. Més midó equival a més sucre per ser fermentat en biocombustible. El moniato industrial és comestible, però gens agradable pel paladar. Així com la versió per a taula és de color ataronjat en l’interior, i es torna dolç a mesura que els enzims degraden el midó en sucre, el moniato industrial acostuma a tenir una closca púrpura o blanca, i el seu interior és blanc i amb un contingut de midó molt més alt, el que limita el seu gust dolç.

El gran repte és la disminució de costos de producció del moniato industrial per poder aprofitar el seu màxim contingut en midó.  Els moniatos son sembrats manualment, fent servir transplants. Però, si es poguessin plantar en fragments com si fòssin llavors mecanitzades, el cost de plantació es reduïria a la meitat. La producció d’etanol a partir dels moniatos seria aleshores econòmicament viable i convenient.

Encara que s’han utilitzat les millors de les tècniques d’encreuament convencials per desenvolupar el moniato industrial, Criag Yencho, científic principal d’aquest projecte, està treballant amb el seu colega Bryon Sosinski sobre un enfoc no convencional per elevar encara més la seva productivitat de sucre, i en conseqüència d’etanol potencial. Utilitzant bacteries provinents de fumaroles hidrotermals de les profunditats oceàniques, estan creant un moniato industrial que pràcticament es processa a si mateix en alcohol.

L’objectiu final del projecte és aquest, desenvolupar un moniato què s’autoprocessi sense manipulació adicional.

Sosinski espera que la fase de proves en hivernacle comenci abans d’acabar l’any 2008.

La pàgina web de l’assignatura Comunicació Científica

Una de les assignatures del master Mechmod,  és Comunicació Científica

Una manera innovadora d’apendre a expressar-se oralment, amb l’ajut d’eines i tècniques per perfeccionar-ho.

Hola companys!

Sóc Enginyera tècnica industrial espcialitzada en Química Industrial i actualment estic cursant el master Medicinal Chemistry and Molecular Design, més conegut com a Mechmod, que s’imparteix a la Universitat de Girona.

Aquest és el meu nou Blog!